Exposició de NOBUKO WATABIKI a la Pobla de Benifassà

NOBUKO WATABIKI, nascuda a Tòquio el 1958. Viu a Hamburg des del 2008.

En primer lloc dins l’obra de Nobuko consisteix el no específicament masculí i el no específicament femení, entre objectivitat i no objectivitat. Les figures, estàn formades per caps rodons. El món de pensaments i sentiments de Nobuko està determinat per la percepció de qüestions de proximitat i distància. És la desigualtat entre tu i jo, entre cultures, entre cada individu que es troba amb un altre. Les imatges de Nobuko, semblen tan senzilles a primera vista, amb les seues formes grans, colors clars i teles de colors com si fos un joc de nens. Dins l’art de Nobuko hi ha multitud d’imatges que ens recorden més els temps mitològics i criatures de contes de fades que la qüestió d’igualtat.

 

 

En l’exposició emergeix per exemple una sirena i un bolet. Tots dos són éssers desiguals, un híbrid d’home i peix i una planta. Aquesta desigualtat passa per tota l’obra de Nobuko Watabiki, tant en combinacions de motius diferents com alienes, així com en formes similars, que tanmateix varien molt en grandària, color i dibuix.

En la cultura japonesa, hi ha una preferència per l’imparell. En ell, no passa res que mantingui l’equilibri en parts iguals. Dins del imparell, l’equilibri només és possible si es tracta d’equilibrar i desequilibrar. Sovint, en l’art de Nobuko Watabiki, trobem la xifra imparell, el tres, el cinc, el set, etc. L’art de Nobuko no és un joc infantil, ni un joc de números. Més aviat, el seu art és el resultat d’un procés de maduració prolongat, autointerrogable i autolliberatiu, tal com es detalla en totes les seves etapes del seu llibre «Curious Hands: Alliberar-me i convertir-me en artista» (2008), es el resultat de la seva residència a Hamburg. Això és important perquè només en un espai cultural estranger es varen establir i afinar les qüestions d’igualtat i desigualtat. La sensació de proximitat interpersonal, d’acord i d’afinitat en l’espiritual, només ha trobat aquí la seva contraportada experimentada, és a dir, el sentiment de distància, estranyesa i incomprensió. Una experiència en què la qüestió de la identitat no es repeteix una vegada i una altra, sinó que crea un primer aclariment.

Origami és un antic art plegable japonès. En general, les fulles quadrades s’utilitzen com a punt de partida i sense ajuda de tisores i cola, creen motius artístics en tres dimensions. Motius tradicionals coneguts d’origami són animals, ocells, per exemple Tsuru (grua). Al Japó, la grua és un símbol de la sort i la longevitat.

Segons l’antiga llegenda japonesa, el que doblega 1.000 grues d’origami obté (dels déus) un desig. Fins i tot avui, en ocasions especials, com ara casaments o aniversaris, es regala una grua de paper plegada.
Des de la mort de Sadako Sasaki, victima de la bomba atòmica, les grues d’origami son també símbol de moviments per la pau i resistencia contra les armes nuclears. Sadako Sasaki va començar a plegar origami-grues contra la seva enfermetat de leucemia, causada per la radioactivitat.

Dins d’un espai de Edicions H. Jenninger, Nobuko Watabiki ha plegat i installat 1.000 grues (origami) de color vermell i blanc. Els dos colors son també un simbol de felicitat.

Continua llegint «Exposició de NOBUKO WATABIKI a la Pobla de Benifassà»