La iniciativa Maestrazgo – Els Ports rebutjada a Rossell, Baix Maestrat

Des de l’Associació per la Recuperació de la Tinença volem compartir el resum de la primera, i única fins el moment, presentació pública totalment oberta al territori de la iniciativa Mestrazgo – els Ports del passat dijous 2 de juliol al municipi de Rossell, Baix Maestrat. (íntegra a ràdio Rossell, transcripció a benifassà.org)

La presentació de la iniciativa, de baix perfil que a penes va arribar als 30 minuts, va ser a càrrec d’Ignacio Jiménez Pérez (promotor) i d’Antonio Guillem Avivar Coordinador en la CV de la Fundació Global Nature (FGN). Ignacio Jiménez amb una breu exposició de la iniciativa, que no aportà noves concrecions si va aclarir la controvèrsia d’on trau el finançament reconeixent que és Wyss Foundation qui allibera els fons per al projecte, una fundació filantròpica que promou espais protegits en consonància amb els pobles indígenes (el seu objectiu és destinar 1000 milions de dòlars per a crear parcs nacionals públics com a refugis de fauna silvestre, Rewilding), qüestionà la bona gestió del PN de la Tinença exemplificant en la massificació a l’embassament d’Ulldecona i les restes de deixalles acumulades i acabà amb dos exemples concrets, el primer que no va eixir quan plantejà introduir bisó europeu al Boveral del Boixar i l’altra duta a terme amb la gravació d’uns vídeos promocionals de la Terra Alta.

Finalitzada l’exposició dels promotors i durant les 2h següents començà la intervenció de diverses personalitats públiques del PN de la Tinença, retraent-li les formes i exigint-li el compliment de la normativa, i polítiques (algunes importants de Compromís desvinculant-se de la iniciativa i anunciant un informe sobre les connivències amb tècnics de l’administració) així com representants d’associacions i col·lectius del territori que mostraren el rebuig generalitzat i massiu de la iniciativa tant per la manca de concreció i la desconfiança generada pels continus canvis de discurs així com de les fonts reals del finançament i els objectius no desvetllats o les formes emprades en el desplegament de la iniciativa de manera aliena a la gent del territori, treballat directament amb les administracions i amb els possibles conflictes d’interessos amb el germà del promotor, el cap del Servei de Vida Silvestre de la Direcció General de Medi Natural de la Generalitat Valenciana,  Juan Jiménez Pérez,  que ha assistit conjuntament amb Ignacio Jiménez a diverses reunions.

També estigué present el periodista de la Directa per cercar desmentits o matisacions sobre els articles publicats en els quals desvetllà els conflictes d’interessos entre els germans Jiménez i els enfrontaments amb les comunitats autòctones en el darrer projecte d’Igancio Jiménez als Esteros del Iberá a l’Argentina. Així com per a deixar en l’aire la pregunta als promotors ”si poden afirmar que no hi ha cap document proposat a cap fundació on s’estipula que s’ampliaran les zones protegides amb un número d’hectàrees concretes i on apareixeran funcionaris públics de les institucions en favor del projecte”.

Cap al final intervingué Carles Arnal (impulsor de l’acte), que es presentà com a coordinador de la sectorial de medi ambient de Compromís, en la defensa acèrrima de la iniciativa com a solució a la problemàtica del despoblament i el desenvolupament sostenible del Maestrat i els Ports destacant que tot son beneficis i que si es rebutja serà la pèrdua d’una gran oportunitat i ens exposarem a l’arribada dels depredadors del territori com les eòliques o grans urbanitzadors.

Poc després i per a marcar una posició diferent intervingueren Belen Bachero, diputada per Compromís i Reis Gallego, coordinadora de sectorials de Compromís, per desautoritzar a Arnal desvinculant el partit del recolzament explícit a la iniciativa, recalcant que encara no tenen posicionament perquè desconeixen el projecte concret, que no avalaran mai una iniciativa que trobe l’oposició del territori i menys des d’una perspectiva paternalista com la del ”Yellowston” i que no les havia agradat gens les connivències que havien escoltat al llarg de la jornada entre els germans Jiménez, entre la iniciativa i tècnics de Conselleria i que elevarien un informe per esclarir-lo i prendre mesures.

Es dissolgué la reunió i al dia següent aparegué en xarxes socials un comunicat de Maestrazgo – Els Ports anunciant el rebuig de la iniciativa a Rossell i que continuaran cercant recolzaments en altres indrets i amb altres entitats.

Continuarem alerta als moviments de la iniciativa així com de les administracions i posicionaments polítics, promovent el teixit associatiu del territori i demanant a l’administració les inversions en les mancances reals i necessàries per tal de revitalitzar i dinamitzar les nostres comarques.

Primera presentació pública totalment oberta al territori de la iniciativa Mestrazgo

Primera presentació pública totalment oberta al territori de la iniciativa Mestrazgo – Els Ports 2 de juliol Rossell, Baix Maestrat

Des de l’Associació per la Recuperació de la Tinença volem compartir la transcripció de la primera presentació pública totalment oberta al territori de la iniciativa Mestrazgo – els Ports del passat dijous 2 de juliol al municipi de Rossell, Baix Maestrat. (íntegra a ràdio Rossell)

Modera l’acte Paco Tortosa

Comença Antonio Guillem Avivar, coordinador en la CV de la Fundació Global Nature (FGN) que explica breument què és la FGN, una empresa sense ànim de lucre amb l’objectiu de la conservació de la natura, treballant amb les muntanyes, els aiguamolls, els paisatges i la gent, que desplega al llarg de l’Estat, des de fa 27 anys, molts projectes amb acords de custodia amb ramaders i llauradors i ajuda a generar Cartes de Turisme Europeu. El seu finançament és 80% fons europeus i la resta nacionals i privats.

Continua Ignacio Jiménez Pérez, promotor de la iniciativa Maestrazgo – els Ports, fa una breu exposició ressaltant que l’objectiu de la iniciativa és posar en valor una ”regió” poc coneguda i amb grans valors de natura i cultura per tal de generar oportunitats econòmiques per a la població que l’habita. Explica que en 2018 arriba a Espanya després d’anys en Argentina i sud Amèrica amb la intenció de trobar un lloc on es combinen natura, cultura i desenvolupament rural per tal d’implementar els coneixements i experiències apreses en els anteriors projectes. Per aclarir la controvèrsia explica d’on trau els fons, que contacta amb una fundació nord-americana, Fidelity Trust que gestiona fons d’altres fundacions, i que és Wyss Foundation qui allibera els fons per al projecte de la iniciativa, una fundació filantròpica que recolza espais protegits en consonància amb els pobles indígenes. Afirma que no hi ha projecte definit, que es tracta de comunicar una regió acotada sense caràcter legal ni administratiu i que hi ha 4 línies de treball. Divulgació d’una marca per a posar en valor la regió, espais protegits que ben manejats són pilars de desenvolupament, sector primari buscant espais de col·laboració on augmente la rendibilitat amb temes relacionats amb el medi ambient (reconeix que no sap d’això i aquí apareix FGN) i fauna autòctona que pensa que hi ha espai de millora per a complir el seu rol ecològic al temps que serveix com a reclam per a la regió. Qüestiona la bona gestió del PN de la Tinença exemplificant en la massificació del cap de setmana anterior a l’embassament d’Ulldecona i les restes de deixalles acumulades. Explica que té una beca per a un any per a valorar si hi ha recepció de la iniciativa o no i treballar allà on hi haja voluntat encara que no siga en tot el territori alhora. I acaba amb dos exemples, el primer que no va eixir quan plantejà introduir bisó europeu al Boveral del Boixar i l’altra duta a terme amb la gravació d’uns vídeos promocionals de la Terra Alta.

El primer a intervindre és Miquel Ibáñez director del PN de la Tinença de Benifassà que reprotxa al promotor haver de trobar-se el seu nom en un article publicat per la revista La Directa, (on es desvetllen al projecte les relacions entre els germans Jiménez amb l’aparició de dos germans més a través de l’empresa Pangea Consultores SL gestionada per Javier Jiménez Pérez i apoderada per José Jiménez Pérez). Que no presenta cap document formal per a poder evitar la normativa reguladora, especialment la que afecta a la Xarxa Natura 200 (Ley de Patrimonio Natural y de la Biodiversidad). Que pretén tancar acords utilitzant els seus contactes facilitadors i que siguen aquells els que carreguen amb les autoritzacions/responsabilitats legals. Promou la privatització  de la gestió de recursos públics actualment gratuïts en benefici propi o de tercers amb qui té acords, exemple amb el menjador de voltors del Muladar, fent pagar a les visites amb un guia del seu equip amb el manejo d’espècies protegides sense cap avaluació prèvia. O com en el tema del bisó, ell i el germà funcionari pressionen sobre l’alcalde, les despeses de millora del tancat, molt importants anirien a càrrec de la Generalitat.

La defensa d’Ignacio Jiménez és que qualsevol persona pot proposar el que vullga en una democràcia i que a l’hora de concretar-la ja es voran les regulacions existents.

Després parla Joana Cerdà, presidenta de la Junta Rectora del PN de la Tinença, que convida a sentir l’opinió de la gent del territori i retrau a Ignacio Jiménez no haver-la contactat en cap moment, ni tan sols telefònicament, tot i que se li ha vist prou per la Tinença des de finals de 2018. També que qüestione públicament la gestió del PN dient que és molt millorable. Que ha hagut d’informar-se per les publicacions als mitjans de comunicació tot i que li arriba que vol fer la presentació en junta rectora per altres fonts. Que ella no deixa de ser la representant de la Consellera en la Junta Rectora i no veta ningú, però com que no té clar si l’administració recolza la iniciativa i es tracta d’una iniciativa privada i amb fons privats, necessita algun tipus de document per valorar la proposta. També reconeix que roman a l’espera d’una reunió demanada per ella mateixa i els alcaldes de la zona a la Consellera Mireia Mollà des del 15 de maig i que encara no ha tingut contestació i expressa el seu malestar pels anys de peticions i demandes a Conselleria amb moltes dificultats per aconseguir recursos o moure iniciatives i que ara sembla que tot son facilitats amb el desembarco de FGN amb un munt de diners. Al mateix temps, i a nivell personal, fa referència als articles de la Directa, on li sobta molt la falta d’ètica i moral en els fets ocorreguts amb la població local als Esteros del Iberá, a l’Argentina, i argumenta que aquí es defensarà una forma de vida arrelada a la terra i amb drets que no vol ser transformada.

Ignacio Jiménez reconeix que ha errat amb la comunicació amb la presidenta de la Junta Rectora i es defèn de la història del Iberá afirmant que es una falsedat.

Agafa el torn de paraula Lluís Pasqual, periodista de la Directa i autor dels articles, desmentint primer acusacions rebudes de finançaments de la Generalitat Catalana i defensant el periodisme d’investigació i rigorós de la revista amb molts articles de la redacció del País Valencià. Desvetlla que tot el que s’ha publicat és en base a documents i testimonis totalment contrastats i com què se’ls ha acusat de falsedats i greus atacs, aprofita per a trasllada a la FGN, per quarta vegada, a què qualsevol possible errada, qualsevol matisació, qualsevol retractació els siga traslladada perquè son els primers interessats en què la informació siga completa.

A Antonio Guillem li molesta que a l’article es parle que la FGN ha estat esquitxada per l’escàndol de la Zerrichera quan diu que se’ls cridà com a testimonis i no com acusats i Lluís Pasqual li rectifica que la informació està treta literalment de la sentencia on diu que hi ha indicis de manipulació de l’informe per part de FGN.  Antonio Guillem afirma que si és això tot el que s’ha de retraure a FGN en 27 anys de treball ell signa ja. I Lluís Pasqual finalitza la polèmica recordant que l’article no critica a FGN sinó que destapa opacitats del projecte Maestazgo – el Ports i recorda que s’està incomplint la llei 42/2007. Alhora contrasta amb l’acusació de falsedat d’Ignacio Jiménez, les fonts que ell també coneix personalment, sobre l’article dels enfrontaments amb les comunitats autòctones al Projecte del lberá al qual Ignacio Jiménez va participar. Es tracta de Miriam Sotelo representant provincial electa al Consell de Participació Indígena del territori del Iberá i tota la informació està plenament contrastada i documentada.

La resposta d’ Ignacio Jiménez és que totes les històries tenen diverses facetes i que hi ha desenes de documents i articles que exemplifiquen el projecte del Iberá com a projecte de desenvolupament local, de generació de treball, de col·laboració amb els estats i donacions de terres. Que la informació es només d’una part interessada.

Arriba el moment dels col·lectius i associacions del territori i pren la paraula Josep Messeguer, de Maestrat Viu, que han seguit des de l’inici el projecte i que possiblement es valida a la reunió del 28 de novembre al Forcall amb la presència d’alts càrrecs de les 3 autonomies. I descobreix que l’ecologia també amaga interessos personals, li pregunta com és que cada dos o tres dies han anat canviant d’opinió, amagant informació i sent forçats a destapar-la, això no genera confiança, i li exemplifica amb els canvis respecte al finançadors reals, ocultant primer que existien, després parlant de Fidelity Trust, Fidelity Charitable i finalment, forçats per la publicació de la Directa, de Wyss Foundation que es dedica alRewilding. Igual ha passat amb els bisons, i la compra de terres que ara ja son 2000 Ha, que pot ser lícit però que l’opacitat i canvis de postura no els fan de fiar. Respecte a Global Nature que està acostumada a treballar amb màxim 500Ha com és que fa aquest salt qualitatiu quan parlen de 550.000Ha. També qüestiona que es tracte del problema greu de la despoblació amb una argumentació tan feble i que la iniciativa per ser nova ajudarà a solucionar el problema. I adverteix que tot això està previst, que tots som les presses i ells el depredadors perquè tenen els diners. I que quan fa la metàfora de la casa que s’ha de gestionar de manera horitzontal amb la iniciativa, li recorda que aquí ningú no l’ha buscat a ell ni a la iniciativa. També que no paren de reconèixer que s’han equivocat però no actuen quan tothom, administració inclosa, els demana que presenten papers, projectes concrets i siguen transparents, que estem en una zona amb el 58% del territori protegit i que s’han de adaptar a la normativa.

Ignacio Jiménez confirma que si la idea no agrada al territori no passa res, no forçaran res. Alhora parla d’una proposta presentada fa dos dies a la Mancomunitat dels Ports amb 12 propostes de sector primari i una de fauna autòctona, res a vore amb Wyss i el Rewilding, si no de desenvolupament local.

Intervé Carlos Molina de la Plataforma No al Yellowston Europeo, pregunta com és possible que l’equip tècnic està format per 3 persones que desenvolupen projectes de conservació recolzats administrativament per Global Nature i res de sector primari i ara a darrera hora venen que els interessa el sector primari i que ara s’intenta camuflar en el document presentat a la Mancomunitat dels Ports per les queixes del sector primari. Que la FGN és el parapeto que utilitza Wyss que és qui realment està darrere amb la seua campanya 2030 de protecció del 30% de la superfície de la terra amb el Rewilding. Li retrau les seues declaracions en Geapolitics on tracta la població com persones que viuen en una catedral caiguda entre la merda i els porcs que no sap valorar el que té i només sap queixar-se, així com que ell reconeix que no aconseguís el recolzament del govern, si no de persones concretes amb la mateixa visió que ell i que coneixen molt bé l’administració i poden moure fons públics d’una manera informal, així no presenta projecte. I destaca que ha eixit el nom de Juan Jiménez, el seu germà i persona de l’administració amb capacitat per a regular, com pot ser que es presente un projecte en on hi ha relacions familiars, conflicte d’interessos? a més com pot ser que en les reunions sempre apareix el nom de Juan Jiménez, al Forcall, la Pobla de Benifassà.

Antonio Guillem, les propostes de col·laboració a la Mancomunitat estan fetes per l’equip de FGN que son experts en sector primari i son fruit de la reunió amb la Mancomunitat. Respecte a Wyss justifica que estes fundacions son anònimes i per això no ho han fet públic abans. Ignacio Jiménez recalca que encara no s’ha presentat cap projecte i que s’està parlant d’un funcionari, del seu germà Juan Jiménez, del que ha aprés molt i que clar que parla amb ell però que és un espai de diàleg sense violar lleis perquè no hi ha un projecte.

Agafa la paraula Òscar Arnau de l’Associació per la Recuperació de la Tinença, destaca que a la presentació feta aquí de nou es veu un canvi de discurs i es genera desconfiança quan ara desapareix totalment les referències al destí global de turisme d’europeus i nord-americans que s’ha promocionat fins ara i apareix el discurs del sector primari, alhora que destaca l’especial vulnerabilitat de la Tinença respecte a este model de natura i fauna, un procés de mercantilització del territori que s’assembla massa al de sol i platja dels anys del desarrollisme, i que des de la Tinença amplament es rebutja, més quan la Tinença és un territori que pateix despoblació severa, sector primari dèbil i és la porta d’entrada de la costa i el que es demana son polítiques de rehabilitació del mon rural i fixació de població en sectors diversificats. Al temps critica l’aparició interessada, dos dies abans, d’un manifest de Bosc Viu en favor de la iniciativa emmascarat en un suposat diàleg i que coacciona els col·lectius que qüestionen la iniciativa, i destapa la manipulació que fa algú de Bosc Viu amb la utilització d’entitats que no li han donat suport real al manifest.

Ignacio Jiménez pren nota i es reafirma en que donar a conèixer la iniciativa fora continua i que atraure visitants forans pot afavorir a famílies que viuen del turisme en el territori i que sempre ha d’estar regulat sense massificacions. Replica José Alamar de Marfull, Acció Ecologista Agró i signant del manifest i explica que han conegut la iniciativa, s’han informat, s’han entrevistat amb Ignacio Jiménez tractant d’aclarir-se i el que plantegen és diàleg perquè coincideixen en algunes de les línies de la protecció que nosaltres entenem que són vàlides dins del territori de totes les zones que tenen bosc. Es fien de la FGN. Reconeix que pot ser no s’ha consultat amb tots els col·lectius perquè son molts.

Parla David Gil, alcalde de la Pobla de Benifassà, per al·lusions al llarg del debat i comenta que es troba a Juan Jiménez a valència i li comenta que té un ”pelotazo”, així com parla ell, per a la Tinença, altre dia es produeix la famosa reunió a l’ajuntament de la Pobla amb ell, Miquel Ibañez, Ignacio Jiménez i Juan Jiménez on Juan proposa la idea dels bisons al Boveral del Boixar, David a títol personal la rebutja i contra proposa un tancat sanitari per a les cabres que pateixen un greu problema amb la sarna i estes si són un símbol del territori que també és rebutjat per Juan Jiménez. Després es fa un bolic amb Juan i Ignacio Jiménez amb qui li ha dit segons quines coses però comenta que li ofereixen fer el tancat de la cabra a les terres del Convent de Benifassà on es podrà ubicar un punt d’observació de cabres per al públic, cosa incompatible amb l’actual ús del Convent per part de les monges de de clausura de l’ordre del Císter que l’habiten. David rep contactes de mitjans de comunicació i trasllada la seua preocupació per coses que no s’estan tractant bé encara que desconeix exactament el projecte. Reconeix que a nivell personal hi ha coses que li agraden i altres no, que no es tanca a cap projecte que estiga ben definit blanc sobre negre, però que ell mai prendrà una decisió sense consultar al poble.

Ignació li reconeix les trobades i el tracte franc i afable.

Parla Pau de l’associació Connecta Natura que treballa al territori en projectes de recuperació de varietats fruitals, agraeix la presentació i l’intent de comunicació. Troba interessant els projectes que transvasen fronteres administratives, com a coneixedor de projectes de custodia del territori i processos de participació ciutadana retrau a la iniciativa que qualsevol projecte o relat sobre un territori el primer que ha de fer es escoltar les necessitats del territori, això estalviaria molts conflictes. Recomana que es gaste primer l’energia en lloc de per a generar el discurs que no es va a aplicar en casa vostra des d’un despatx i amb una visió preconcebuda del territori, que feu un procés participatiu, més quan parlem d’una superfície de 550.000Ha. El que hem genera suspicàcies i sorprèn és la facilitat de contactes amb l’administració per a poder visitar instal·lacions que a altres entitats del territori i la junta rectora els costen molt. Benvingudes les iniciatives al territori però atenció en les formes perquè les formes són molt importants. Demana si s’obrirà un procés participatiu i si hi hauran més reunions com aquesta.

Ignacio Jiménez agraeix el comentari i trasllada que ja ha hagut la primera fase durant 2019 on es veu si això pot ser ben rebut i es fa el treball de contactes amb ajuntaments i governs i es presenta la iniciativa a Cantavieja i la Sénia, i el diagnostic és que sembla que hi ha interès. Que un any es prou de temps per al procés participatiu i que igual ell s’ha equivocat pensant que interessava el projecte. En este moment ja és una segona fase i és qüestió de confiança i que van a vore si hi ha interès. Antonio Guillem senyala que Global Nature que també treballa amb Connecta Natura i que pensen que el treball realitzat per Ignacio Jiménez en un any sobre una mostra fet a costa d’ell és suficient.

Intervé Joan Manuel Batiste, convidat per l’alcalde de la Pobla, i que va tindre una reunió prèvia com a representant del l’associació de propietaris forestals, retrau a Ignacio Jiménez que diu que no té un projecte darrere, però si que hi ha un pla, encara que es parle amb un terme més poètic com el relat, hi ha un pla perquè si nó és algo inconsistent des del començament, costa de creure. Dius que l’objectiu principal és el de conservació de la natura per al benefici de població local però això xirria en eixe ànsia de donar a conèixer el territori i el tema de custodia del territori. Aquí la gent rural té una consciència conservacionistes molt forta, atenent a les lleis, i és la primera que té aquesta consciència activa . Al projecte no l’he sentit parlar més que feblement del sector primari que és el que tenim aquí, ordenat, racional, sostenible. I els negocis per a gent que vinga de fora vindran igualment, amb el projecte de Global o sense. Doneu més importància al sector terciari que depèn dels inputs exteriors que al primari què és el que fixa la població. Heu vingut amb un projecte que ara mateixa no necessita el territori, necessita un altre tipus d’inversió directa a la gestió activa al territori. Pregunta, imagina que això tira endavant i a la propietat que no vullga ser partícip d’esta iniciativa, com li afectarà.

Ignacio Jiménez contesta, en termes de drets en res, no tenim possibilitat de regular, es generar una oportunitat si el propietari vol utilitzar-lo. Un plan seria quantificar, volem tantes Ha protegides, tants caps de ramant, etc. Ells diuen seria bo que vingues més gent, seria bo que hi hagueren mes espais protegits, seria bo recuperar fauna i en este diàleg la societat i el procés participatiu sortira com, quan i a on, per això no tenim un pla. Si de totes les reunions que hi haurà ix que no interessa doncs és respectable. Li dona la mateixa importància al sector terciari i primari. Global Nature remet a visitar la web de la fundació per a vore que fan en este sentit.

Intervé Carles Arnal, es presenta com a coordinador de la sectorial de medi ambient de Compromís (i impulsor de l’acte), diu que la seua tasca és escoltar les propostes i crítiques i que les traslladarà a les administracions que corresponga entre altres. Diu que haurien d’haver estat la Consellera, els directors generals, alts càrrecs de la conselleria per a que sentiren en directe del que s’ha parlat, en tot cas es compromet a enviar informes a conselleria, mitjans i col·lectius. Agraeix a tothom la participació, han hagut moltes crítiques, alguna proposta i poques preguntes. Cal assabentar-se i fer preguntes claus i concretes. Escoltant a uns i altres pensa que ens hauríem d’entendre tots i que ens convé molt entendre’ns i que vistes les iniciatives d’esta gent no hi troba temes realment preocupants. Ha llegit atentament tots els manifests, sobretot el Manifest per la Vida Rural, i pensa que són totalment compatibles amb este projecte i recomana continuar el diàleg. Troba alguna contradicció al manifest de la Plataforma No al Yellowston amb el tema dels parcs eòlics com el de Forestalia i vol investigar-lo. Incita de nou al diàleg i lloa al Maestrazgo – els Ports perquè lluita contra la despoblació i promou un model de desenvolupament sostenible, perquè si no fan falta molts recursos per a mantindre escoles, recursos sanitaris, la millora de les comunicacions i els serveis i els diners no ixen, o aconseguim un sistema sostenible que porta recursos de base endògena o l’alternativa és que vindran senyors dels parcs eòlics o en pretensions de grans urbanitzacions o empreses que s’emportaran l’aigua que tenim per a la agricultura i s’eliminaran boscos per a nous conreus amb plantes transgèniques per alimentar vaques que fomenten l’obesitat i la diabetis en el primer món. Dit això convida a la reflexió i se suma a les demandes de que vinga l’administració valenciana a donar explicacions.

Per al·lusions Carlos Molina, de la Plataforma No al Yellowston, replica que en el manifest es va posar que s’havien de valorar tots els sectors com s’ha fet en altres llocs per a que decidira la gent sempre que repercutisca en serveis. I l’anima a investigar a vore si troba cap vincle amb Forestalia, investigue i si troba algo de merda, acuse fins aleshores silenci.

Agafa la paraula Belen Bachero, diputada per Compromís, i diu que s’ha parlat en nom d’ells i que no està clar, que les sectorials son llocs de debat i no hi ha un posicionament clar respecte a esta iniciativa, com que no hi ha cap projecte no pot haver posicionament, ni a favor ni en contra. I en segon lloc dir que des de Compromís mai es recolzarà cap projecte que tinga a la gent del territori en contra, qualsevol iniciativa amb la gent el territori.

Intervé  Lluís Pasqual, de la Directa, per preguntar si els promotors poden afirmar que no hi ha cap document proposat a cap fundació on s’estipula que s’ampliaran les zones protegides amb les Ha concretes i apareixeran funcionaris públics de les institucions en favor del projecte.

Ignacio Jiménez respon que només hi ha un document presentat a Fidelity que diu que l’àrea té potencial per a l’expansió de zones protegides, treballar amb fauna i connectar-ho amb l’ocupació local a través del sector primari i serveis.

Intervé Reis Gallego, de la Coordinadora de Sectorials de Compromís, que és qui marca el posicionament del partit en la reunió i recalca que Compromís no té cap posicionament com a dit Belén Bachero i no es promourà cap projecte que no tinga el recolzament de la gent del territori. Diu que Arnal ha vingut a títol personal perquè ningú de l’executiva li ha encomanat vindre en nom del partit i que no pot eixir d’aquí que Compromís està a favor del Yellowston perquè no hi ha posicionament. Com que Compromís gestiona la Conselleria de Medi Ambient, ja vorem eixa connivència tant estreta entre càrrecs de la Conselleria i els promotors del projecte que s’ha escoltat aquí que no l’hi ha agradat gens i ho traslladarà a l’executiva de Compromís. Diu que ha vingut a escoltar i no a fer al·legats paternalistes en pro de la iniciativa.

Intervé Joana Cerdà, presidenta de al Junta Rectora del PN, per a preguntar si es replicarà el model que utilitza Wyss en altres indrets amb la compra de terres i cessió a l’estat amb unes condicions concretes de gestió. Ignacio Jiménez diu que la iniciativa Maestrazgo – els Ports no té com a prioritat la compra de terres per a la conservació. I Joana Cerdà li demana aleshores perquè és el primer que va fer en vindre a buscar terres que es pogueren comprar abans de la reunió del 28 de novembre del Forcall. Ignacio Jiménez no li ho nega però matisa que l’estratègia de conservació per a Maestrazgo – els Ports no és la mateixa que la de Patagonia o Iberá, era un altre context. Aquí es valora la compra de 2000Ha. Joana Cerdà li retrau que aquí han vingut amb unes formes no correctes i han fet moviments estranys i s’ha generat molta desconfiança, li recalca que aquí la gent es coneix i que dubta encara ja de l’objectiu real i que en altres llocs els moviments començaren igual.

Intervé Mercè de l’Associació per la Recuperació de la Tinença, felicitant a Reis Gallego per la seua intervenció i retrau de nou la manipulació a alguns col·lectius per part de gent de Bosc Viu al seu manifest. Que el concepte que utilitza Ignacio Jiménez de producció de natura li sembla un oxímoron, no es pot tractar la natura com un producte, això és neoliberal i cal més parlar de reproducció i no de producció. I que l’últim vídeo en que exemplifica amb una casa on mana l’agüelo i les ties juguen a cartes, a vore si es treballa més el llenguatge inclusiu.

Intervé Jordi Ferrer, de l’Associació per la Recuperació de la Tinença, i li retrau a Ignacio Jiménez que intente col·locar a una persona concreta per a traure diners en la gestió del Muladar quan ja hi ha un equip des del PN que ho gestiona, i que propose de fer un restaurant en el Mas de Boix, propietat de la Conselleria, per a que la gent que puje puga vore els voltors de d’una pantalla. Com ho demanes quan ja hi ha una gestió pública?

Ignacio Jiménez respon que només son propostes. I per això no necessites demanar permís.

Poc després finalitza la presentació.

L’Associació per la Recuperació de la Tinença expressa la seua preocupació per la iniciativa Maestrazgo-Ports, tramitada amb opacitat i insta la Conselleria a pronunciar-se

L’entitat demana respecte per les activitats tradicionals i els drets dels veïns i reclama inversions públiques productives a la zona per a que no s’acabe convertint en un parc temàtic d’animals que no beneficie la Tinença

4 de juny de 2020

L’Associació per la Recuperació de la Tinença (ART), que forma part de la Junta Rectora del Parc Natural, vol manifestar la seua preocupació per l’opacitat i falta de comunicació i diàleg que s’està produint amb els col·lectius i autoritats afectades pel diseny de la iniciativa anomenada Maestrazgo-Ports, que han conegut pels videos a les xarxes socials i entrevistes al seu promotor, el biòleg Ignacio Jiménez Pérez.

El projecte, que no està gens clar encara tot i que s’està gestant des de 2019, ha estat presentat en diverses ocasions en les autonomies aragonesa i catalana, però no consta cap presentació pública a la part valenciana de l’àmbit inclós. En les poques informacions que s’han conegut el promotor parla de conceptes com introducció d’espècies, l’atractiu de la fauna per a la población urbana, la producció de natura, enfortir parcs naturals, turisme d’experiències, inversions d’empreses i la implicació de filàntrops nordamericans a través de la Fundación Global Nature, que rep fons de Fidelity Charitable.

L’ART reclama transparència, tant als promotors com a les conselleries i departaments implicades dels respectius governs autonòmics, que coneixes del projecte i que, amb el seu silenci pareixen avalar o no matisar les poques informacions que es coneixen de la iniciativa. Una de les pors és que s’aposte per models poc respectuosos amb les activitats i modos de vida de la comarca, fent-la servir i aprofitant-se dels seus recursos per a deixar poc valor afegit o beneficis en les empreses de serveis de la zona (turisme actiu, allotjaments, restaurants…).

Des de l’associació recorden que van nàixer en un context de forta especulació urbanística, irracional i contra el que van lluitar, ja que podia suposar un perill per al futur de la zona, el seu paisatge i recursos. Ara, ens trobem amb una nova incertesa on es repeteixen situacions semblants (opacitat, informació només a determinats nivells polítics o de l’administració i negocis o projectes poc clars).

El futur l’hem de decidir nosaltres i demanem que els nostres polítics actuen amb lleialtat. Estimem la nostra comarca com és, i per tant treballarem per tal que el creixement de la mateixa siga realitzat des d’un punt de vista sostenible, per aconseguir més recursos i per tal que el creixement repercutisca sobre la gent que encara està habitant el territori i que, per tant, el manté viu.

L’octubre del 2005 un grup de veïns de diferents nuclis de la Setena va constituir l’Associació per la Recuperació de la Tinença de Benifassà, registrada per la Generalitat Valenciana ambel nº CV-01-039014-CS.

Ja està disponible tota la informació per a la marxa senderista 2019 per la Tinença

Ja falta menys. De moment podeu consultar el tríptic de la marxa d’enguany. Ja podeu realitzar les inscripcions a la web http://hj-crono.es/xii-marxa-per-la-tinenca-de-benifassa a Decathlon o a Evasión Sports. Teniu un enllaç a la columna de la dreta. Ens veiem al Boixar?

marxatriptic2019_compressed

Els voluntaris del camp de treball internacional d’arqueologia de la Tinença visiten Vinaròs, Peníscola i Benicarló

Les sortides culturals formen part del programa d’activitats d’estos joves vinguts des de Turquia, la República Txeca, França, Iraq, Taiwan, Ucraïna, Rússia i Estat espanyol

Peníscola, 15 de juliol de 2018

Una dotzena de participants en el camp de treball que té lloc a la Tinença de Benifassà al llarg de tres setmanes han visitat estos dies els treballs al jaciment del Puig (Vinaròs) i del Puig de la Nau, a Benicarló, aprofitant la visita teatralitzada del passat cap de setmana. El passat diumenge van conèixer la població de Peníscola, on van ser rebuts per les autoritats de la mateixa i van submergir-se en el patrimoni, episodis històrics, cultures i la realitat turística d’esta població del nord valencià en una visita guiada per Catherine Dolz.

Continua llegint «Els voluntaris del camp de treball internacional d’arqueologia de la Tinença visiten Vinaròs, Peníscola i Benicarló»

La Tinença de Benifassà acollirà en un mes un camp de treball internacional vinculat a l’arqueologia experimental

L’Associació per la Recuperació de la Tinença ha organitzat en col·laboració amb altres entitats la reconstrucció d’una casa ibera al llarg del mes de juliol

Ballestar, 6 de juny de 2018

L’Associació per la Recuperació de la Tinença organitza la reconstrucció no in situ d’una de les cases excavades del jaciment iber de la Morranda, seguint tècniques d’arqueologia experimental, del 2 al 20 de juliol.

Es pretén experimentar en la construcció, no en la forma d’obtenir el material constructiu ni els mitjans utilitzats, sempre que no alteren ni la naturalesa dels materials ni els processos constructius. Així la casa ibera es construirà amb un sòcol de pedra, l’alçat de la paret amb toves, un embigat de fusta i l’acabament del sostre amb un entramat de canyes i fang.

Els treballs de reconstrucció seran realitzats per 15 voluntaris internacionals amb col.laboració amb el Servei Civil Internacional (SCI), organització pacifista que organitza accions de voluntariat per promoure la construcció de la pau.

Voluntaris vinguts d’arreu del món: Mèxic, Rússia, Ucraïna, Bulgària, Taiwan, Txèquia, Bèlgica, França están ja confirmats en aquesta primera edició. La vida en comunitat i el contacte amb la població local són aspectes clau del voluntariat internacional que permeten reduir distàncies, compartir experiències i comprendre diferents estils de vida, hàbits i formes de veure el món. Aquest contacte amb l’entorn es realitzarà en col·laboració amb entitats i organitzacions locals, com el Parc Natural de la Tinença de Benifassà, Edicions H. Jenninger, les associacions de veïns, l’ajuntament del Ballestar i la Pobla, entre altres.

La rèplica de l’immoble iber es construirà en un emplaçament de fàcil accés, pròxim al Ballestar, on els dies 5,6,12,13 de juliol de 11 a 13 hores s’obrirà el camp de treball al públic en general, es rebran visites i es realitzaran tallers infantils. Per tot açò caldrà inscripció prèvia, al correu electrònic arqueologia@benifassa.org o un whatsapp al 662 526 703

L’objectiu final d’aquestes activitats és contribuir a la dinamització turística i cultural de la zona. Concretament, amb el camp de treball, pretenem a la vegada, apropar el món iber als visitants d’una manera més immersiva i entenedora, i al mateix temps fer valdre el nostre entorn i la nostra cultura apropant-la a la quinzena de voluntaris internacionals arribats d’arreu del món.

Exposició de NOBUKO WATABIKI a la Pobla de Benifassà

NOBUKO WATABIKI, nascuda a Tòquio el 1958. Viu a Hamburg des del 2008.

En primer lloc dins l’obra de Nobuko consisteix el no específicament masculí i el no específicament femení, entre objectivitat i no objectivitat. Les figures, estàn formades per caps rodons. El món de pensaments i sentiments de Nobuko està determinat per la percepció de qüestions de proximitat i distància. És la desigualtat entre tu i jo, entre cultures, entre cada individu que es troba amb un altre. Les imatges de Nobuko, semblen tan senzilles a primera vista, amb les seues formes grans, colors clars i teles de colors com si fos un joc de nens. Dins l’art de Nobuko hi ha multitud d’imatges que ens recorden més els temps mitològics i criatures de contes de fades que la qüestió d’igualtat.

 

 

En l’exposició emergeix per exemple una sirena i un bolet. Tots dos són éssers desiguals, un híbrid d’home i peix i una planta. Aquesta desigualtat passa per tota l’obra de Nobuko Watabiki, tant en combinacions de motius diferents com alienes, així com en formes similars, que tanmateix varien molt en grandària, color i dibuix.

En la cultura japonesa, hi ha una preferència per l’imparell. En ell, no passa res que mantingui l’equilibri en parts iguals. Dins del imparell, l’equilibri només és possible si es tracta d’equilibrar i desequilibrar. Sovint, en l’art de Nobuko Watabiki, trobem la xifra imparell, el tres, el cinc, el set, etc. L’art de Nobuko no és un joc infantil, ni un joc de números. Més aviat, el seu art és el resultat d’un procés de maduració prolongat, autointerrogable i autolliberatiu, tal com es detalla en totes les seves etapes del seu llibre «Curious Hands: Alliberar-me i convertir-me en artista» (2008), es el resultat de la seva residència a Hamburg. Això és important perquè només en un espai cultural estranger es varen establir i afinar les qüestions d’igualtat i desigualtat. La sensació de proximitat interpersonal, d’acord i d’afinitat en l’espiritual, només ha trobat aquí la seva contraportada experimentada, és a dir, el sentiment de distància, estranyesa i incomprensió. Una experiència en què la qüestió de la identitat no es repeteix una vegada i una altra, sinó que crea un primer aclariment.

Origami és un antic art plegable japonès. En general, les fulles quadrades s’utilitzen com a punt de partida i sense ajuda de tisores i cola, creen motius artístics en tres dimensions. Motius tradicionals coneguts d’origami són animals, ocells, per exemple Tsuru (grua). Al Japó, la grua és un símbol de la sort i la longevitat.

Segons l’antiga llegenda japonesa, el que doblega 1.000 grues d’origami obté (dels déus) un desig. Fins i tot avui, en ocasions especials, com ara casaments o aniversaris, es regala una grua de paper plegada.
Des de la mort de Sadako Sasaki, victima de la bomba atòmica, les grues d’origami son també símbol de moviments per la pau i resistencia contra les armes nuclears. Sadako Sasaki va començar a plegar origami-grues contra la seva enfermetat de leucemia, causada per la radioactivitat.

Dins d’un espai de Edicions H. Jenninger, Nobuko Watabiki ha plegat i installat 1.000 grues (origami) de color vermell i blanc. Els dos colors son també un simbol de felicitat.

Continua llegint «Exposició de NOBUKO WATABIKI a la Pobla de Benifassà»